Acte de presentació del poemari
Els dies que vindran
de Jordi Carrió
a la sala dels escriptors de l'Ateneu Barcelonés
el dimecres 25 de Novembre de 2009
a dos quarts de deu del vespre
Intervindran:
Ferran Mascarell, D. Sam Abrams, Jordi Quer i Jordi Carrió
Lectura de poemes a càrrec de l'autor
Editorial Fonoll
del pròleg de D. Sam Abrams:
Els dies que vindran
de Jordi Carrió
a la sala dels escriptors de l'Ateneu Barcelonés
el dimecres 25 de Novembre de 2009
a dos quarts de deu del vespre
Intervindran:
Ferran Mascarell, D. Sam Abrams, Jordi Quer i Jordi Carrió
Lectura de poemes a càrrec de l'autor
Editorial Fonoll
del pròleg de D. Sam Abrams:
“Jordi Carrió ha creat, amb tota la intencionalitat possible, aquest bellíssim conjunt de poemes en prosa, una magnífica contribució a la gran tradició moderna de poemes en prosa que arrenca amb J.V. Foix.
Un bellíssim conjunt de poemes en prosa on Carrió posa en joc tot el que sap de poesia perquè, al capdavall, el que realment està en joc és el sentit últim de la vida i l’art. Carrió posa en joc el seu poder de seducció a través de la sinceritat i l’autenticitat, el seu domini dels registres expressius de la llengua, el seu do per concentrar el discurs, el seu instint natural pel ritme, la seva extrema habilitat a l’hora de fer encaixar els poemes, forçosament fragmentaris, en un tot que desprengui una visió global”
Un poema del recull:
"Vivamus"
Pere Torrent, Peret.
Un bellíssim conjunt de poemes en prosa on Carrió posa en joc tot el que sap de poesia perquè, al capdavall, el que realment està en joc és el sentit últim de la vida i l’art. Carrió posa en joc el seu poder de seducció a través de la sinceritat i l’autenticitat, el seu domini dels registres expressius de la llengua, el seu do per concentrar el discurs, el seu instint natural pel ritme, la seva extrema habilitat a l’hora de fer encaixar els poemes, forçosament fragmentaris, en un tot que desprengui una visió global”
Un poema del recull:
Vanitas
A Pere Torrent, Peret
I
Heus aquí que en el decurs de la vida havia après a imaginar terres allà on hi havia mapes, el sabor i l’olor de les fruites i les flors quan són delicadament pintades, licors i perfums exquisits a l’interior de bells flascons perfectament dibuixats, músiques aquietades al fons d’instruments antics, misteris sota sedes exòtiques. La vida mateixa en les paraules dels clàssics que guardava en rics volums de pell. La llum i l’èxtasi en la quietud.
Heus aquí que en el decurs de la vida havia après a imaginar terres allà on hi havia mapes, el sabor i l’olor de les fruites i les flors quan són delicadament pintades, licors i perfums exquisits a l’interior de bells flascons perfectament dibuixats, músiques aquietades al fons d’instruments antics, misteris sota sedes exòtiques. La vida mateixa en les paraules dels clàssics que guardava en rics volums de pell. La llum i l’èxtasi en la quietud.
II
No li interessava gaire el món. Li interessava especialment la felicitat que s’amaga en la tristesa de la màscara sota el traç grotesc de la rialla. Ara és encara més lluny de la realitat exterior i s’esdevé que ja no sent res. No sabem si ha burlat el destí. Si és el seu únic supervivent. Però encara duu el nas vermell de pallasso sobre el nassal foradat del seu crani.
"Vivamus"
Pere Torrent, Peret.
